SFG 12

SFG 12

Desprès de l'estudi de vàries ofertes dels principals fabricants d'Europa, es van tornar a decidir per la firma Krauss per fabricar un tipus de locomotora més potent. Això va ser a rel de l'increment de transport de mercaderies cap al 1924. Així es van escollir dues locomotores del tipus 45ef, basades en les construides anteriorment. Van ser construïdes el 1925, I el número de fàbrica de la 12 va ser el 8346. Es van enviar per ferrocarril de Munich-Marsfeld a Girona.


 

Ample de via 750 mm
Rodatge de la locomotora 0-4-1 T
Diàmetre de les rodes motrius 680 mm.
Diàmetre de les rodes del bisell 560 mm.
Cilindres (Diàmetre x carrera) 320 x 300 mm
Timbre de la caldera 13 kg/cm2
Superfície de calefacció

38'84 m2

Superfície del fogar

0'9 m2

Dipòsits d'aigua 3.390 l.
Dipòsits de carbó 1.350 kg.
Poténcia 235 HP
Esforç de tracció 3.523 kg.
Pes de la locomotora en servei 25.300 kg.
Llargada 8.033 mm.
Amplada de la caixa 2.256 mm
Altura de la xemeneia 3173 mm

Plànol de la locomotora


 

Foto de la SFG12


Foto pertanyent al fons d'Ignasi Griñón

Poc desprès de esclatar la guerra civil van ser enviades al Tramvia del Baix Empordà per ajudar degut a la escassa quantitat de material d'aquell ferrocarril. En el Tramvia del Baix Empordà no es va poder emprar a totes les línies degut a la seva configuració de 4 eixos i a les corbes tancades que tenia aquell ferrocarril. En acabar la guerra van ser apartades als dipòsits de Flaçà i Palamós, sent recuperades cap al 1939 des d'on van passar una altre vegada a Girona i van entrar en servei novament al SFG.

A la postguerra van ser reconstruides perquè poguessin prestar servei, però l'estat de la via i la llarga superfície rígida de la locomotora (encara que les pestanyes de les dues rodes mitjanes eran menors) va fer que en servei obrissin els rails a les corbes, I que la locomotora que anava a radera en el servei seguent descarrilés.

Per tot això van ser apartades cap a 1949-50 de la circulació. La número 11 va quedar apartada com a locomotora reserva a Girona durant bastant temps abans. Com que el personal també es queixava del funcionament de les locomotores, la companyia va voler desprendre-se'n de les dues locomotores, i els únics que podrien estar interessats, degut a le característiques de la locomotora havia de ser un ferrocarril industrial.

Es va interessar la empressa Fábrica de Mieres S.A. d'Astúries que va enviar un tècnic per veure les locomotores. Com que van interessar veritablement als asturians, es van arreglar les locomotores i es varen llogar. La recuperació de les locomotores fou tan integral que quan es va acavar la seva renovació semblaven noves.

El 27 d'agost de 1954 va ser enviada la locomotora número 12. En la fàbrica de Mieres va circular amb el número 8/10. Al poc van ser comprades degut a que es va donar permís ministerial i es van anant reformant, com una nova sorrera davant del dom de la locomotora, un turboalternador de vapor per produir electricitat (permetrà canviar els antics fanals d'acetilè per els nous d'electricitat).

A meitat de la década del 60 es van renumerar de nou les locomotores, sent el número 113 el que l'havien donat a aquesta locomotora,  i a l'agost de 1966 van passar a propietat d'UNINSA.

Mentre que la seva germana quedava apartada, a aquesta se li va treure les bieles que anaven del 3er. al 4t. quedant com una 0-3-2T. Però totes dues van ser desballestades poc després.

De moment només hi ha la fotografía de la seva posta de llarg al SFG.

 

 

Petizione:

Se avete informazioni o immagini che può essere interessante da un punto di vista storico e mi può lasciare, vi prego di inviarmi una mail e io vi contatterò. Procedere allo stesso modo se il caso è stato un fallimento di precisiones, etimologico o nella traduzione. Questa pagina non ha interessi commerciali.