Vés al contingut

Cotxe de bogies sèrie BB

Degut a l'increment de trànsit, en 1893 se van adquirir tres cotxes grans de segona classe. Els cotxes eren ja de bogies i van ser fabricats pel mateix fabricant dels cotxes d'eixos, Maschinenbau A.G. Els van donar una nova numeració de la companyia, formant la sèrie BB (1 a3).

Ample de via 750 mm.
Alçada del topal sobre el carril 640 mm.
Rodatje del vagó bogies
Diàmetre de les rodes 600 mm.
Distància entre eixos

1.200 mm.

Distància entre pivots

9.500 mm.

Tara 11.000 Kg.
Llargària total entre topalls 14.900 mm.
Llargària del xassís 14.000 mm.
Llargària de la caixa 10.000 mm.
Amplada de la caixa 2.000 mm.
Altura màxima del cotxe 3.380 mm.

   

Vagó del tipus BB, amb la llibrea antiga, es a dir, de fusta embarnissada. La foto està presa a les vies de gran velocitat de l'estació de Sant Feliu de Guíxols de cara al dipòsit.

La construcció era idèntica en els materials als cotxes d'eixos, per la qual cosa son molt semblants a aquells. Construits amb xassís metàl·lics, carrosseria de fusta de teka amb muntants de roure americà i sostre de fusta de melis amb recobriment de Zinc. Tenia 16 finestres en cada costat i dues més a cada tester.

Foto pertanyent al fons de l'Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols.

En l'interior havia dos seients longitudinals de fusta, que sumaven 44 places, dividits per un envà interior a la meitat del vagó. Com es pot veure en el rètol superior del fons, aquest departament és per a 22 passatgers, i al fons es veu l'altre departament.

Interior del vagó BB: A la foto es pot veure un dels dos compartiments de passatgers amb viatgers de començaments del segle passat.

Foto pertanyent al fons de l'Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols.

Plataforma

Les plataformes dels testers no eren balconets per entrar, sinò que havia també 3 seients per costat de forma longitudinal, que es separaven de la zona de pas cap al frontal del vagó. Aquestes plataformes descobertes eren molt apreciades l'estiu per la gent que anava a la platja, ja que eren semblants als tranvies jardinera, podent estar més frescos i contemplar millor el paisatge.

Foto presa Girona l'any 1969 per Jean Henri Manara

Degut als múltiples descarrilaments que propiciaven els cotxes de dos eixos mixtes de correus, en els anys 50 es va produir la retirada d'aquells cotxes, per la qual cosa es va reconstruir el cotxe BB-1 als tallers del SFG per cobrir una de les plataformes, restant així aquell tester per l'operari de correus que tenia una taula, dos seients i arxivadors per les cartes. En l'exterior també es va afegir una bústia de correus pels endarrerits. Aquesta sèrie va prestar serveis en tot moment i fins la clausura de la línia. Van ser tots tres vagons desballestats el 1970. A la foto es pot veure la bústia de correus a la part inferior de la primera finestra.

Foto presa Girona l'any 1969 per Jean Henri Manara

 El color original d'aquests cotxes era el de fusta embarnissada, però al passar la companyia a l'Estat es van pintar en els dos tons característics d'E.F.E., un vert clar a la part superior i un vert més obscur a la par inferior, sent la vora de les finestres el límit entre colors.

En el tester contrari (també es veu a la foto anterior) es pot veure una passarel·la exterior que porta des de la porta del vagó fins el tester, de tal manera que si es volia passar al furgó es podia ver amb el tren en marxa.

Foto presa Girona l'any 1969 per Jean Henri Manara

Mentre en les fotos anterior hem vist el vagó BB-1, ja que va ser l'únic que es va reformar en un dels seus testers per rebre l'estafeta de correus, podem veure a la foto contigua el vagó BB-2, estacionat a Llagostera.

Els altres dos vagons de la sèrie van arribar fins el final amb les plataformes a ambdós costats del vagó a mode de jardinera.

Foto presa a Llagostera l'any 1969 per Jean Henri Manara