Furgons

Furgons

Els furgons eren els vagons d'acompanyament dels de passatgers a la primera època del ferrocarril. Llavors els vagons tancats eren de baixa velocitat (mercaderies), metre els furgons, que eren molt semblant eren d'alta velocitat (passatgers).

Es trasportaven bicicletes, equipatges i algunes mercarderies de gran velocitat. Es van idear per parelles, i mentre en un furgó hi havia un lavabo al que s'accedia des de l'esterior, l'altre portava una gossera.

Ample de via 750 mm.
Alçada dels topalls sobre el carril 640 mm.
Rodatge del vagó 2 ejes
Diàmetre de les rodes 600 mm.
Distáncia entre ejes 2.000 mm.
Tara 5.000 Kg.

Carga màxima

6.000 Kg.

Longitud total entre topalls 5.810 mm.
Longitud del xassís 4.900 mm.
Longitud de la caixa 3.760 mm.
Amplada de la caixa 1.800 mm.
Altura màxima del vagó 2.750/3.030 mm.

Tots els furgons es van construir a Alemanya, per la firma MAG. Els fugons 101 a 104 el 1891. Els furgons 15 i 106 el 1893 i els furgons 107 i 108 el 1905.

A la foto podem veure un furgó amb lavabo, donat que d'aquesta manera s'aprecia al rètol de la porta dreta, que dona accés al mateix. Aquest és el F-107.

Foto pertanyent al fons de l'Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols

Com tot el material construït per MAG, els furgons tenien el xassís metàl·lic i la carrosseria de fusta de melis amb muntants metàl·lics i sostre de fusta, recobert per planxa de Zinc. Originàriament tots els vagons tenien els balconets descoberts.

Vista lateral del furgó F104 amb fanals de l'època.

Foto pertanyent al fons de l'Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols

En uno de les testeres el fre de ma en forma de maneta pegat al balconet i per protegir-lo es van posar en aquell tester unes lones pel seu resguard de l'intempèrie. Com es va veure que era insuficient, es va optar per cobrir aquell lateral amb fusta el 1952. També s'aprofità per posar-li portes laterals i deixar el balconet totalment cobert.

Foto pertanyent al fons d'ASAFEGI

Els furgons eren de diferent altura, com pot testificar la foto de l'esquerra, en què el furgó posterior es un xic més alt que l'anterior. La diferència entre ambdós era mínima, de tan sols 280 mm.

La qualitat de la foto no ens permet veure la numeració d'ambdós vehicles, encara que el primer sembla que portava lavabo.

Foto pertanyent al fons d'ASAFEGI

A l'interior del furgó s'accedia mitjançant les portes corredisses laterals i per les portes d'intercomunicació, uqe hi havia als testers. Generalment portaven un servei (o gossera), un seient pel revisor, un armari i una farmaciola.

Com es pot veure, aquest furgó, el F-101 va ser renovat en el tester del fré per evitar danys sobre el mateix.

Foto de Jean Louis Rochaix

Normalment els furgons anaven en els trens per parelles, de tal manera que els frens d'estacionament anaven als testers exteriors de la composició. Durant un temps eren els furgons el que havien de "suportar" la composició completa. A més portaven l¡aparell de gasògen per donar il·luminació al tren (amb dipòsit d'aigua i carbur), que el 1958 va canviar per una bateria de 24 volts de camió per donar il·luminació amb bombetes.

Foto pertanyent al fons de l'Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols

Al baixador de la Creueta, el  personal del ferrocarril s'ajuden per saber si els passatgers han acabat de baixar/pujar al tren. Com es un lloc en corba, el maquinista no te visió total per reemprendre la marxa. Li ajuda en aquest cas des del furgó el revisor. Això solia passar en trens de baixa velocitat amb vagons de mercaderies rera la locomotora, com s'observa a la foto.

Foto de Charles F. Firminger el 20 d'abril de 1968

Els furgons anaven habitualment un a cada costat de la composició de passatgers (generalment un de cada tipus), però amb els trens de mercaderies es feien a vegades excepcions i només circulava un d'ells.

A la instantània de l'esquerra es pot veure un tren de passatgers estacionat a Sant Felliu de Guíxols ja preparat per sortir cap a Girona, es pot veure el tester del fre ja protegit amb la caixa semi-circular que protegia la maneta del fré.

En primer terme la plataforma giratòria de Sant Feliu.

Foto de Hans Koolhof a Sant Feliu de Guíxols

Petició:

Si teniu informació o fotografies que podrien ésser interessant des del punt de vista històric i que podeu deixar-me, si us plau, envieu-me un email i us contactarè. Procediu de la mateixa manera si el cas fos un error de precisió, etimològic o de traducció. Aquesta plana no té cap interès comercial.