SFG 2

SFG 2

Va ser fabricada en 1890 per LokomotivFabrik Krauss & Cie. A.G. de Munich. Des de Munich-Sendling fins a Girona es va traslladar en tren. A partir de Girona es va transportar en carretes. Aquesta locomotora va ser apartada el 1960, i per aquest motiu es va privar de les fotos que van fer els aficionat a finals d'aquella darrera època.


Foto d'Assumpció Parés

Ample de via 750 mm
Rodatge de la locomotora 0-3-1 T
Diàmetre de les rodes motrius 780 mm.
Diàmetre de les rodes del bissell 550 mm.
Cilindres (Diàmetre x carrera) 290 x 360 mm
Timbre de la caldera 12 kg/cm2
Superfície de calefacció

38'84 m2

Superfície del fogar

0'9 m2

Dipòsits d'aigua 2.150 l.
Dipòsit de carbó 1.000 kg.
Potència 157 CV / 116 kW
Esforç de tracció 2.350 kg.
Pes de locomotora en servei 21.200 kg.
Llargària 6.770 mm.
Amplada de la caixa 2.200 mm
Altura de la xemeneia 3614 mm

 

Plànol de la locomotora

La SFG2 a la línia

Foto en línia:

La locomotora número 2 en un tram indeterminat, amb la con la librea antiga (es nota pels fars originals) i l'apaga-guspires, que en aquest cas no era tan cridaner com els primers que van venir d'Alemanya.
Havia d'ésser un dia especial, ja que portava més cotxes de passatgers del compte.

La foto està un xic espatllada i pertany al Fons Cuyàs de l'Arxiu de Sant Feliu de Guíxols.

Estació de Santa Cristina:

Entrant a l'estació un tren amb direcció Girona traccionat per la locomotora número 2.
Mentrestant el tren descendent cap a Sant Feliu esperava l'encreuament pacientment en la via exterior de l'estació.

Foto presa per John Carter en 1960

La SFG2 durant la seva estància al pedestal

Placa de la locomotora:

Amb número de fàbrica 2356 en LokomotivFabrik Krauss & Cie A.G. de Munich. Encara que sembla una rèplica de la placa original, el color de fons negre reprodueix la primera època d'aquestes locomtores.

Originàriamente van ésser pintades en color negre amb filitejat vermell i plaques brillants. A la dècada dels anys 50 es van pintar de verd carruatge amb filitejat de color vermell, excepte el xassís i la caldera que no van canviar de color. Durant l'any 1962 es va fer la darrera modificació estètica que va ésser pintar el travesser davanter de color vermell. En l'actualitat, els colors s'han decidit en funció de la restauració. Axí com la número 1 es va pintar de color negre com en els seus orígens, aquesta portava la segona librea mentre s'estava al pedestal.

Fotografía d'Assupció Parés.

Emplaçament de la locomotora durant molt temps

A la foto es pot veure la locomotora en el seu emplaçament de la Plaça d'Espanya de Girona. A la foto es pot veure l'afagit que van tenir aquestes locomotores per portar els utensilis personals de conductor i fogoner en forma de caixa de fusta. Les quatre primeres locomotores venien de sèrie amb el tester de darrera totalment llís, les locomotores 5 i 6 van venir amb un habitacle metàl·lic ya preparat en aquella part. Els utensilis professionals els portaven en unes trampilles a ambdós costats de la cabina, a la part davantera (a la foto es pot veure la del costat dret sota la placa del constuctor), en la que guardava cadascú les seves eines de treball.

La Plaça d'Espanya es una petita plaça que hi ha davant la estació d'ADIF de Girona.

Fotografía d'Assumpció Parés.

Sigles del Carrilet

Sant Feliu de Guíxols a Girona. Aquest ha estat el nom, inclús amb alguns alt-i-baixos deguts a l'intent de castellanització. Fruit d'una inusitada toçudessa d¡alguns prohomes de Sant Felliu de Guíxols, es va portar a terme el projecte d'enllaçar aquella vila de la costa i posteriorment port de Girona amb la capital. L'embrencida inicial la van donar el taps de suro i planxes de suro que es van traslladar a l'interior i posteriorment a França. Darrerament l'entrada i sortida de mercaderies pel port de Sant Feliu de Guíxols.

El tren de Sant Feliu sempre, inclús amb el seu declivi, va tenir una prestància que no van tenir altres carrilets, i això es notava en la decoració i cura que va tenir sempre el material. Fotografía d'Assumpció Parés.

Frontal

Una de les coses més rares que es troben en aquest ferrocarril son els fars. Procedent d'un poble marítim, no sembla raro que per poder identificar ràpidament la circulació del tren, es posséssin fars vert i vermell als costats, il·luminant només el far frontal blanc.

La il·luminació d'aquestes primeres èpoques era d'oli i posteriorment van portar un far més petit de cotxe connectat a una bateria de 24 volts, el que va fer perdre una mica de prestància a aquestes locomotores de vapor.

Una altre característica del S.F.G. és que portaven el número a la xemeneiz i a la part posterior de la cabina, en els testers només es localitzava la placa del constructor.

Ben cuidada ha restat al pedestal, tot i esperant que alguns graffiters la malmetin  per aquesta modernitat mal entesa. Quina llàstima!.

Fotografia d'Assumpció Parés.

Reparació de la SFG2

Placa de la locomotora:

S'han tret ambdúes plaques de la locomotora en el procés de reparació que ha estat portant a terme l'ASAFEGI a instància de l'Ajuntament de Girona.

El motiu d'aquesta reparació no només era solventar els problemes estètics que van deixar fora de combat la SFG 2. Dos incendis, un d'ells intencionat van deixar molt malmesa la locomotora, ja que s'havien tapat tots els llocs d'acumulació de l'aigua de pluja, com la xemeneia, i se li havia donat una bona capa de pintura per evitar el seu deteriorament a l'aire lliure.

Fotografia Isaac Guadix el 20 de setembre del 2011.

Estat de la locomotora:

Com es pot observar, i pels motius abans descrits, un foc accidental produït per un indigent, i un d'intencionat d'un pertorbat, van castigar la cabina de la locomotora, deixant totalment inservibles totes les parts de fusta que revestien la locomotora, i la típica caixa d'eines de la part trassera de la cabina.

El senajament es farà en profunditat i s'intentarà en quatre mesos donar un ensorrat de la carrosseria i es farà la substitució d'aquelles peces que per oxidació o pel dany produït pel foc hagin de ser reconstruides de nou.

Fotografia Isaac Guadix el 20 de setembre del 2011.

Part més deteriorada:

El tester trasser va ser el que més va sofrir pels focs, i en la seva totalitat, igual que la part interna de la cabina que llueix un color d'òxid fruit del foc. En ésser retirada del pedestal de la Plaça d'Espanya, va ser traslladada a la Brigada d'Obres de Girona, on va romandre protegida de l'intempèrie fins l'arribada de temps millors.

Es busca la coincidència del final del procés de restauració amb el 150è aniversaria de l'arribada del Ferrocarril (tren gran) a Girona.

Fotografia Isaac Guadix el 20 de setembre del 2011.

La davantera bé:

Fruit d'aquel repintat que va sofrir per la seva exposició al pedestal de la Pça. Espanya de girona, llueix la part davantera d'aquesta manera. Però, a les parts més amagades i a les que no va arribar la pintura, com per exemple la part inferior de la caixa de fums o els baixos del bastidor no han tingut tanta sort, i estan bastant degradats. Fins el punt que un dels suports de les bieles de la part dreta va trencar un pivot totalment massís de gran diàmetre. Això ha fet que es descuadrin les suspensions basculants de les rodes.

Fotografia Isaac Guadix el 20 de setembre del 2011.

Danys a les rodes:

Degut a l'estat dels baixos, i segurament també al trasllat, el tercer eix es troba desplaçat, com es pot veure an ambdúes fotos, una de cada costat de la locomotora. També ha sofert el bissel trasser, sobre el que es trovaba el bastidor, amb la suspensió totalment ensorrada.
Foto iGuadix, 20/09/2011.

Pintura original:

A l'esquerra es pot veure l'estat actual de la pintura que ha portat fins ara, color verd/groc de la segona època.

A la dreta es pot veure, una vegada treta la placa del fabricant el color original vert carruatge.

Foto iGuadix, 20/09/2011.

Caixa de fums:

Encara que no fos molt catòlic, un s'alegra que s'hagi pintat també l'interior de la caixa de fums. Aixó ha permès que arribi fins els nostres dies en un estat de conservació prou bo.

La part inferior està feta malbé, però no es pel pas del temps, sinó pels diversos accidents i/o cops que han rebut els elements de xoc i part davantera del bastidor, que sembla que estan un xic deformats.

Fotografia Isaac Guadix el 20 de setembre del 2011.

Fanals davanters

En la foto es podem veure el fanals davanters de la locomotora. Un xic atípic era que portés dos fanals a la part baixa amb els colors indicadors de babor i estribor, i el gran fanal frontal que, just per davant la xemeneia servia per il·lumiar el camí.

Han corregut desigual sort, mentre que el fanal gran ha mantingut el brunyit interior degut a la seva estanqueitat, i per tant reflexant el llum com el primer dia, els altres dos tenen el seu interior una mica oxidat, encara que tots tres contenen el vidre original de l'època.

Fotografia Isaac Guadix el 20 de setembre del 2011.

Traslado

Por el aire

Trasllat

El 2 de març del 2012, i durant els preparatius del 150è aniversari de l'arribada del ferrocarril a Girona es va traslladar la SFG2 des de la Brigada d'Obres fins a la Plaça de l'Hospital.

Fotos: Sebastià Goday

Viendo los bajos

Soportada por los traveseros

Elevació

Utilizant dos travessers que enganxaven la locomotora sota el xassís es va utilitzar un sistema de trasllat especial per evitar que la carrosseria tingués desperfectes. Amb aquest sistema s'havia de fer el trasllat molt poc a poc.

Fotos: Sebastià Goday

Dando vuelta

Aproximación

Detalls

Per evitar que passi el que va ocòrrer l'altre vegada, s'han posat parrilles a les portes, es veu rara però segura. Tothom tenia present el vandalisme de que va ser víctima.

Fotos: Sebastià Goday

Puesta en carril

Posando satisfecho

Posada a la via

Una vegada posada a la via es van acabar la resta de treballs. Jósé Aranda, membre de l'equip de restauració, posa satisfet desprès del treball.

Fotos: Sebastià Goday

noche mágica

Nit màgica

El 3 de març del 2012, durant els actes del 150è aniversari de l'arribada del ferrocarril a Girona es veia aquesta bonica estampa.

L'unic inconvenient de tenir un lateral de tracció totalment engarrotat no treia lluentor a la locomotora. Aquesta ha estat una restauració de pedestal feta per tres membres de la Associació d'Amics del Ferrocarril de les Comarques de Girona de forma desinteressada per l'ajuntament de Girona.

Fotografia Isaac Guadix el 03 de març del 2012.

inspección

Inspecció

S'han esforçat tant en arreglar-la que la gent parava a veure els detalls, inclús els més insignificants.

En aquest indret entre edificis al costat de la Plaça de l'Hospital es quedarà un temps metre que l'ajuntament no li busqui un nou emplaçament. Aquesta es la seva tercera pintada, ja que abans havia tingut verd/negre amb filitejat vermell i verd/negre amb filetejat groc.

Fotografia Isaac Guadix el 03 de març del 2012.

faroles

heridas de guerra

Ferides "de guerra"

Malgrat la bona feina de recuperació de la cabina que van fer les amics d'ASAFEGI desinteressadament, es pot comprovar la debilitat del tester de la cabina deguda als dos focs que va tenir quan estaba a la Plaça d'Espanya.

S'ha de tenir en compte que com a aquestes locomotores se les donava la volta, pràcticament no van utilitzar mai fanals a la part trassera, encara que aquesta no va perdre mai els suports dels fanals.

Fotografia Isaac Guadix el 03 de març del 2012.

El 20/04/2015 la locomotora torna a ser al dipòsit municipal tot esperant la seva nova ubicació a la Pça Espanya, a davant de la estació d'ADIF. Per a més informació contactar amb l'Ajuntament de Girona .

Petició:

Si teniu informació o fotografies que podrien ésser interessant des del punt de vista històric i que podeu deixar-me, si us plau, envieu-me un email i us contactarè. Procediu de la mateixa manera si el cas fos un error de precisió, etimològic o de traducció. Aquesta plana no té cap interès comercial.