Pasar al contenido principal

Cotxes tramvia

La seva història va començar el 1925, en un altre ferrocarril, el que anava d'Onda al Gran de Castelló. Estaven pensats com a complement dels automotors tèrmics Simplex, que el ferrocarril OGC va comprar dos anys desprès. Aques era un tramvia més que un ferrocarril, ja que havia de circular per carrers urbanitzats del Grao i Castelló unint una zona densa de població. A aquest ferrocarril se li posà el sobrenom "La Panderola". Quan es va tancar el ferrocarril OGC, sis d'aquests vagons van ser traslladats per E.F.E. a Girona, on van estar un temps sense funcionar degut a l'incompatibilitat entre els topalls del SFG amb els del OGC.

Ample de via 750 mm.
Alçada dels topalls sobre el carril 600 mm.
Rodatge del vagó bogies
Diàmetre de les rodes 650 mm.
Distància entre eixos

1.400 mm.

Distància entre pivots

8.200 mm.

Tara 11.500 Kg.
Llargària total entre topalls 14.480 mm.
Llargària del xassís 13.500 mm.
Llargària de la caixa 13.500 mm.
Amplada de la caixa 2.000 mm.
Altura màxima del cotxe 2.600 mm.

En data 20 de juny de 1885, li va ser concedida a D. José Puig de Bellacasa la concessió d'una línia ferroviària de via estreta que havia d'unir Onda (a l'interior de la Plana) amb el Grao de Castelló (a la costa), passant per Castelló i Vila-real, que recorreria el Camí Nou del Mar, i va ser definitivament posada en funcionament el 13 d'agost de 1888.

Acabaria amb el nom "Compañía del Tramvia a Vapor de Onda al Grao de Castellón de la Plana". Es pot trobar més informació sobre el tren mencionat a La Panderola, article d'internet realitzat per Vicente Nicolau García.

Fotografia de Charles F. Firminger el 23 de setembre de 1961

En l'any 1925 es va arribar al major trànsit de passatgers en el tramvia a vapor, per la qual cosa es van començar a construir uns nous remolcs pels automotors d'expansió Simplex, que arribarien a La Panderola dos anys desprès. A la foto esquerra es pot veure un vagó del tramvia amb el seu color original vert oliva. A finals dels anys 50, el OGC va intentar electrificar la línia de tramvia i per això volia reconvertir els vagons en automotors elèctrics, però amb el tancament de la línia en 1964 no es va posar en marxa el projecte. Aquests cotxes van formar la sèrie CCFH 1-6.

Fotografia de Les Dench el 17 de maig de 1962

El seu interior esa típic de tramvia, ja que eren cotxes tancats en els extrems amb portes d'accés a la part intermèdia del cotxe entrant a una espècie de vestíbul que comunicava ambdós compartiments.

A l'arribada al ferrocarril de Sant Feliu van estar un temps parats degut a la incompatibilitat dels enganxalls, com es pot veure entre la foto anterior i l'actual.

Fotografia de Jordi Ibañez

En l'interior dels compartiments els seients estaven disposats en forma transversal, en disposició 2+1 a cada filera, i al vestíbul un parell de bancs longitudinals entre les portes d'accés. En total uns 36 seients. Les finestres eren de gillotina del tipus americà, amb dotze finestres a cada costat i dos més als testers, en els quals també havia una porta d'intercomunicació amb finestra de vidre.

Foto de Jean Henri Manara el 1969

Aquests cotxes feien una llargària de 13,5 metres i pesaven 11.500 kg. Disposaven de fre de mà mitjançant un volant que s'allotjava a la part del vestíbul. Van ser reconstruïts als tallers de Sant Felíu per adaptar la cinemàtica de l'enganxall i a partir de llavors van prestar un bon servei.

Com es pot veure a la foto no van perdre mai ni la seva matrícula original ni els logos del OGC, també dit "La Panderola".

Foto de Jean Henri Manara el 1969

Van ser construïts amb xassís metàl·lic, caixa de fusta revestida de planxa metàl·lica amb muntants laterals de ferro i sostre de llistons de fusta amb coberta de lona o tela asfàltica en el tallers del OGC. Les portes laterals d'entrada eren corredisses i estaven combinades amb els reposapeus retràctils.

Foto de Jean Henri Manara el 1969

Poc després de l'entrada en servei d'aquests vagons i donat que van tenir un resultat excel·lent, es va realitzar un projecte de transformació d'un vagón en un automotor dièsel. Per això s'aprofitaria el bastidor i la carrosseria, que s'adaptava perfectament, però van començar a donar llargues des dels alts estaments d'EFE al projecte, que es va finalitzar amb la clausura de la línia el 1969.

Foto de Jean Henri Manara el 1969

Com tot el material del tren de Sant Feliu, també aquests vagons van ser guardats per la seva preservació als molls coberts de Sant Feliu i Girona. A la foto es pot veure a la part central un dels cotxes tramvia provinents de l'O.G.C.

Foto de Jordi Budó

A finals del 69 es va produir el desballestat masiu dels vagons del tren de Sant Feliu. Es cremava la fusta i s'aprofitava el ferro. A la foto es pot veure dos operaris en plena feina de desmantellat d'un vagó. Com es pot veure, rera els operaris es troba un dels cotxes tramvia, ambdós estan desmuntant un bogie a les instal·lacions de Sant Feliu de Guíxols.

Foto realitzada per autor desconegut. Fons de l'Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols (AMSFG), Colecció Moltó.