Pasar al contenido principal

Cotxes de bogies sèrie ABB

Durant els anys 20 i degut a l'augment exponencial en el transport de viatgers, es va plantejar una nova adquisició de cotxes a la fàbrica alemanya Linke Hofmann de Breslau. La comanda era de 3 cotxes de bogies del tipus mixte, d'aquí el nom de la sèrie ABB i númerats de l'11 al 13. Exteriorment son molt diferents als cotxes que li van precedir, i encara que a centre-europa era una cosa habitual, al nostre pais resultava estrany veure les finestres de primera classe més grans que les de segona classe.

Ample de via 750 mm.
Alçada dels topalls 640 mm.
Rodatge del vagó bogies
Diàmetre de les rodes 600 mm.
Distància entre eixos

1.200 mm.

Distància entre pivots

9.500 mm.

Tara 11.000 Kg.
Llargària entre topalls 14.910 mm.
Llargària del xassís 14.000 mm.
Llargària de la caixa 12.700 mm.
Amplada de al caixa 2.100 mm.
Altura màxima del cotxe 3.140 mm.

 

Els cotxes ABB van ser construïts amb xassís metàl·lic, caixa metàl·lica de planxa de ferro amb muntants de roure americà i sostre de fusta recobert de Zinc.

A la foto es pot apreciar al costat dret el tester d'un dels vagons mixtes, cosa poc habitual en ruta degut a que en el SFG tenien el costum de posar la composició de viatgers delimitada per una parella de furgons.

Foto de Les Dench a Llagostera el 12 de juliol de 1968

Els cotxes ABB eren els que tenien un gàlib major, i d'aquesta manera es pot veure a la foto de l'esquerra, on sobrepassa en alçada al furgó i la locomotora.

Foto realitzada en ruta d'autor desconegut realitzada al baixador de La Font Picant, i podria tractar-se d'un tren especial al balneari.

Foto pertanyent al fons d'ASAFEGI

Tren especial:

Pel pont de l'Onyar passa un tren especial amb un dels cotxes mixtos en primer lloc rera la locomotora. Aquests vagons van ser construïts el 1926 (van ser adquirits l'any anterior, però no van ser servits fins aquell any degut a una vaga a la fàbrica). Era habitual que aquests vagons circulessin entre Girona i Llagostera, on es retiraven del tren i es tornava a enganxar a un tren en sentit contrari. D'aquí que es vegi el vagó fora de la composició de viatgers.

Foto de Jordi Ibañez

Vagó AAB apartat, segurament desprès de la seva vida útil, que encara que fossin més moderns, va ser més curta que la dels vagons BB, ja que van deixar de funcionar el 1969, a partir de llavors van estar apartats i posteriorment van ser desballestats com la resta de cotxes de bogies.

Foto pertanyent al fons d'ASAFEGI

Se li van fer algunes modificacions, com la substitució dels muntants laterals de fusta, degut a que la llargària de la caixa i el pes del sostre van obligar al SFG a reforçar la seva estructura posant muntants metàl·lics.

Els balconets estaven pensats, a diferència els cotxes BB pel pas, i en ells estaven instal·lats els frens de cargol i les mànigues del fre d'aire, encara que el segon no va arribar a funcionar per haver estar inutilitzat.

Foto pertanyent al fons d'ASAFEGI

Pràcticament la llargària de 14,9 metres feia que els cotxes ABB tinguessin la mateixa llargària que els seus predecessors BB, amb la única excepció que en ésser major la caixa (12700 contra 10000 mm.) donava la sensació que el vagó semblava de major envergadura, encara que la resta de dades significatives fossin molt semblants.

Foto de Jordi Ros

Tren pujant a la Creueta amb un vagó ABB com a únic component de passatgers. Encara tenia el color antic de la companyia, ja que en aquesta sèrie no tots els vagons van rebre els color d'E.F.E.

Era habitual que aquests vagons fessin trens especials o s'incloguessin en alguns de línia per reforçar la demanda de passatge. Segurament per tenir l'espai de primera classe poc utilitzat.

Foto de James Jarvis el 29 d'abril de 1967

Els vagons mixtes tenien dos departament ben diferenciats. El primer més llarg, de segona classe, tenia els seients longitudinals de llistons de fusta i safata porta-equipatges també de fusta. Les finestres eren dobles, de vidre i persiana, en forma de guillotina, i la capacitat total era de 38 viatgers.

El departament de primera classe disposava de 8 butaques, disposades en sentit perpendicular a la marxa del tren, entapissades en pell i cobertes amb reposa-caps de tela blanca. El que mes cridava l'atenció eren les seves enormes finestres (2), que eren diferents, ja que estaven dividides en dues parts, la superior fixa i la inferior mòbil, que es completaven amb cortines interiors i cendrers.

Foto de Jordi Ibañez

En aquesta foto es poden veure dos vagons mixtes, podrien ser l'ABB-11 i l'ABB-13 amb els seus respectius colors, el de la dreta de color verd fosc original amb lletres de llautó, mentre que el de l'esquerra va ser pintat amb els colors dels ferrocarrils de l'Estat, habituals de l'època.

Foto de Jean Henri Manara el 1969.